Quien perturba mi paz?

  • Levantarme y haber soñado que habia crisis.
  • Conseguir un espacio civico en Can Massuet. de una vez por todas
  • Cuando hago la siesta y me llama alguien.
  • El buscar permanentemente segundas intenciones.
  • Ver lo facil que es prometer y que dificil cumplirlo.
  • Abrir una botella de cava y no tenga gas.
  • El luchar contra molinos de ignorancia.
  • Aquellos que gastan su mayor parte del tiempo en explicar lo que hacen o no hacen.

domingo, 24 de junio de 2007

Per Sant Joan, balla i llança petards.


Be doncs, ja ha passat la revetlla, moments d’alegries, inici punyent del solstici d’estiu, quan ja comencen a olorar les vacances, ben merescudes després d’una any dur i de treball, uns companys en la feina, uns altres en el barri, el territori, l’entitat.

Divendres passat fugegant propostes d’activitats, reflexions escrites, trobo una que en aquesta època ens recorda molt el que vull explicar-vos, era un moment de propostes culturals, concretament sempre celebraven l’aniversari del Grup d’Esplai Colometa a Sta. Coloma de Gramenet, (un espai multi sectorial i de propostes culturals a on es donaven cita infinitat de persones, grups, idees),i per això proposaven una Setmana Cultural, a on es donaven cita joves creadors, musics amateurs, de les arts escèniques, gent que no tenia espais a on presentar els seus treballs. Mira-ho quan abans d’ahir llegia un diari local, el SOC, de Sta. Coloma, cosa que faig sovint, i vaig llegir un article, entrevista a Jairo, el Muchachito Bombo Infierno d’ara, que per alla dels vols de 1992-1993 començava a caminar en el seu barri a Singuerlin i participava amb Trimelon de Naranjus en els festivals de carrer que feien.

En Jairo, mencionava i feia un petit homenatge al paper que va jugar aquesta entitat, i que després pels interessos d’uns i pel no deixar fer d’altres va quedar desmuntat. Molts joves, varem perdre un referent d’espai permanent d’assaigs, de teatre amateur permanent, de centre de propostes musicals, d’espai de radio, en si mateix varem perdre inclòs el objectiu principal que va ser fer un esplai infantil que hores d’ara ja no funciona, encara que alguns gaudeixen d’un espai públic de manera particular sense projecció a la comunitat, havent-hi dilapida’t una de les ultimes propostes col·lectives de fer cultura mes enllà de les institucions.


Per a Jairo ( Muchachito Bombo) per a Santos, avui de Veracruz, us torno el homenatge per aquells nens del barri que després fam allò que volíem, dignificar aquest mon i aconseguir que els nostres joves tinguin plataformes per tal de poder arribar a la gent les seves propostes culturals.

Hi torno a somniar com els vols de Sant Joan ens porten bons records i les ganes de fer una cultura mes propera a la gent que la necessita.



No hay comentarios: